JA TENIM 10 ANYS!!!!

Veure l'album de fotos del nostre Aniversari

Sra. Presidenta, Autoritats , amics i amigues, sigueu tots benvinguts a la festa en Commemoració del 10è Aniversari del Club Vidalba.
És per jo un gran honor poder-vos rebre al meu poble per gaudir junts d’un capvespre on podrem compartir moltes coses, segur que una d’elles serà el goig d’haver arribat a acomplir deu anys en els que la superació dels nostres joves, alguns presents aquí, i del treball desinteressat de molts voluntaris i col·laboradors han deixat la seva empremta en la nostra entitat i també en els nostres cors.
Si fem memòria, trobem els inicis del que som ara, allà a finals de 1993 on, i fins al maig de 1997 vam posar els fonaments, el punt de partida, de la nostra casa baix la forma de Delegació Esportiva per a Discapacitats d’una Federació Balear que prest és va desfer.
Va ser un temps de lluita, de implantació de nous costums i de la possibilitat de noves opcions per a la persones amb discapacitat, en un temps en que l’oferta per al nostre col·lectiu es limitava a centres ocupacionals, un col·legi especial, una residència i algun centre escolar amb aules de integració.
D’esport específic, de temps d’oci, de la necessitat de crear espais de trobada entre joves amb discapacitat, de viatges de lleure, quasi be ningú no en rallava, ningú valorava la necessitat imperiosa de cobrir aquest buit. Els voluntaris que hi havia en aquell moment sí que ho tenien del tot clar. En aquell moment vam comptar amb el suport decidit de la Conselleria d’esports del Consell i de l’Ajuntament de Maó i de Ciutadella com a municipis capdavanters en creure amb nosaltres.
La mancança, però, de forma i autonomia jurídica feia urgent la constitució d’un ens amb personalitat pròpia. Així dia 15 de maig de 1997, la Vidalba esdevenia en aquell moment molt més que el nom d’una flor. Començava el batec d’un esser que arrodoneix, i complerta un ple sentit de la vida, ens consta ben cert, dels nostres joves i també dels nostres voluntaris.
Resumir en poques paraules el nostre camí sens fa molt difícil:
A més de la natació i de la petanca, esports incorporats al principi, la hípica i l’atletisme prest van fer arribada. Hem tingut contactes puntuals amb altres esports, com el futbol, i les botxes. Ens enorgulleix haver estat pioners en el foment i la organització d’una trobada esportiva de les Illes Balears, i ha hagut de ser Menorca, la illa amb més poca
historia quant a l’esport adaptat qui ho iniciés, qui fes veure a les altres illes de la necessitat de fer camí junts, de promoure un ample ventall d’opcions esportives per a donar sortida a les moltes capacitats dels nostres joves. Ara la trobada Interilles d’Esport Adaptat celebrada per primera vegada a Menorca l’any 2004 es troba completament assolida i instaurada i enguany, desprès de la rotació itinerant per a les altres illes germanes, torna a Menorca a l’octubre.
La participació a Campionats Balears i nacionals, la presencia durant molts al Regne Unit, gracies al fort i constant estaló del Rotary Club de Menorca i Rotary Internacional, per a participar com a únic grup no anglès a una competició esportiva durant una setmana han anat omplint el nostre currículum esportiu amb lletres d’or.
La vessant recreativa i de temps lliure ha possibilitat la creació de nous espais per als nostres joves.
El contacte amb la natura, amb l’arqueologia, amb l’espeleologia, ens ha permès difondre, conèixer i estimar tot un mon de possibilitats de que gaudim i que per a la majoria dels nostres joves romania en la més absoluta desconeixença.
La possibilitat d’anar d’acampada, de dormir al ras, d’observar la sortida de la lluna plena i del sol, les excursions, la possibilitat de fer un rapel, de provar l’escalada, les sensacions de baixar a tota velocitat per una tirolina son tan intenses que no son fàcils d’esborrar.
Darrerament, i gracies a la sessió en us de la nostra seu social, propietat del Consell Insular, hem obert moltes altres portes a possibilitats que fa uns anys sens feien impossibles. El teatre, les representacions musicals, la confecció de disfresses i la participació a rues de carnaval de Maó i des Castell, l’aula de familiarització en la informàtica, i tantes altres coses són possibles si es disposa, primer de personal humà per fer-ho i d’un local adient.
I totes aquestes coses les hem fet des d’una perspectiva de participació. No hem fet activitats per ells. Hem fet activitats amb ells. Hem compartit de tu a tu. Com una gran família. Amb èxits i fracassos. Però sempre tenint en compte el que era important, la persona com a tal, deixant de banda, en tot el que fos possible les limitacions individuals. Creixent junts.
No em vull allargar ja més perquè els moments que podria relatar ara seria inacabable.
Agrair de tot cor i en nom dels nostres joves i en el meu propi com a responsable de l’entitat el suport del Consell Insular, dels Ajuntaments, del Govern Balear, i d’entitats com el Rotary Club, el Club de Criquet, Probus la Fundació Sa nostra, i tantes col·laboracions puntuals tant econòmiques com d’altre índole, sense les quals la nostra entitat no seria avui la mateixa.
Una cançó del Lluis LLach que solem cantar en les nostres sortides ho diu ben clar: no demanis un camí planer, ni estels d’argent , ni un demà ple de promeses, sinó sols un poc de sort i que la vida ens doni un camí ben llarg. I jo hi afegeix: i que tots nosaltres i molts més hi puguem ser ben a prop.